Back Alexander Hamilton Afrikaans ألكسندر هاميلتون Arabic الكسندر هاميلتون ARZ Alexander Hamilton AST Aleksandr Hamilton Azerbaijani الکساندر همیلتون AZB Аляксандр Гамільтан Byelorussian Александър Хамилтън Bulgarian Alexander Hamilton Bislama আলেকজান্ডার হ্যামিল্টন Bengali/Bangla
|
Aquest article tracta sobre el polític estatunidenc. Si cerqueu el navegant escocès, vegeu «Alexander Hamilton (navegant)». |
Alexander Hamilton (Nevis, 11 de gener de 1757[1] - Ciutat de Nova York, 12 de juliol de 1804) fou un home d'estat americà, polític, erudit jurídic, comandant militar, advocat, banquer, i economista. És un dels Pares fundadors dels Estats Units.[2] Va ser un important intèrpret i promotor Constitució dels Estats Units, així com el fundador del sistema financer nacional, el Partit Federalista, la Guàrdia Costanera dels Estats Units d'Amèrica, i del diari New York Post. Com a primer secretari d'hisenda, Hamilton va ser l'autor principal de les polítiques econòmiques del mandat de George Washington. Va prendre lideratge en el finançament del deute públic per part del govern federal, així com establir les dues primeres banques nacionals: la Bank of North America i la First Bank of the United States, un sistema de tarifes, i unes relacions comercials amistoses amb Gran Bretanya. La seva visió incloïa un govern central resistent dirigit per un poder executiu vigoròs, una forta economia comercial, unes banques controlades pel govern, suport per a la manufacturació, i una base miliar potent.
Hamilton va néixer fora de matrimoni a Charlestown, Nevis. Va quedar orfe de petit i va ser acollit per un comerciant pròsper. Quan va arribar a l'adolescència, va ser enviat a Nova York per continuar amb la seva educació. Va prendre un rol primerenc a la milícia mentre la Guerra de la Revolució Americana començava. El 1777, es va convertir en ajudant sènior del General Washington dirigint el nou Exèrcit Continental. Després de la guerra, va ser escollit com a representant de Nova York al Congrés de la Confederació. Va dimitir per exercir l'advocacia i va fundar la Bank of New York abans d'entrar a la política. Hamilton va ser un líder en l'intent de substituir el govern federal dèbil dels Articles de la Confederació; va dirigir la Convenció de l'Annapolis del 1786, que impulsà el Congrès a crear una Convenció constitucional a Filadèlfia. Va ajudar a ratificar la Constitució escrivint 51 dels 85 assajos de Els Documents Federalistes, que encara s'utilitzen com una de les referències més importants per a la interpretació constitucional.
Hamilton va dirigir el Departament del Tresor com a membre de confiança del primer gabinet del president Washington. Hamilton va defensar amb èxit que els poders implicats en la Constitució proporcionen l'autoritat legal necessària per fundar el deute públic, assumir-lo, i crear la Bank of the United States (la First Bank of the United States) recolzada pel govern. Aquests programes van ser fundats primàriament per un aranzel sobre les importacions, i més tard per un controvertit impost sobre el whisky. Es va oposar a les relacions amistoses amb els revolucinaris francesos. Les idees de Hamilton van crear les bases del Partit Federalista, oposat al Partit Demòcrata-Republicà dirigit per Thomas Jefferson i James Madison. El 1795, va tornar a Nova York per exercir l'advocacia. Va fer una crida a les mobilitzacions en contra de la Primera República Francesa el 1798-99 sota mandat del president John Adams, i es va convertir en el Comandant General de l'Exèrcit dels EUA, que va reconstituir, modernitzar, i preparar per a la guerra. L'exèrcit no va combatre en la Quasi-Guerra, i Hamilton es va indignar amb l'enfocament diplomàtic d'Adams de la crisi amb França. La seva oposició a la reelecció d'Adams va propiciar la derrota del Partit Federalista al 1800. Jefferson i Aaron Burr van empatar per la presidència en el col·legi electoral, i Hamilton va propiciar la derrota de Burr, a qui acusà de manca de principis, i escollí a Jefferson malgrat les seves diferències filosòfiques.
Hamilton va continuar les seves activitats legals i empresarials a la ciutat de Nova York, i va ser actiu en posar fi a la legalitat del comerç internacional d'esclaus. El vicepresident Burr es va presentar per governador de l'Estat de Nova York el 1804, i Hamilton va fer campanya en la seva contra per indigne. Ofès, Burr va desafiar-lo a un duel l'11 de juliol de 1804, en què Burr va disparar i ferir mortalment a Hamilton, que morí l'endemà.
Hamilton és recordat per ser un polític i financer astut i intel·lectualment brillant, sovint impetuós. Les seves idees formen les bases del govern i finances d'Amèrica.
- ↑ Chernow, Ron. Alexander Hamilton (en anglès). Penguin Press, 2004. ISBN 978-0-14-303475-9..
- ↑ «Alexander Hamilton». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.